Com posar límits als infants de manera respectuosa?

COM POSAR LÍMITS ALS INFANTS DE MANERA RESPECTUOSA?

Autores: Núria Gros i Laia Piqué

Un dels temes que més preocupacions, dificultats i preguntes us genera a les famílies en el vostre dia a dia és el tema dels límits. Quan i com hem de posar límits? Quins límits són adequats i quins no? Un límit és un càstig? En aquest article aprofundirem en aquesta temàtica posant atenció i observant els diversos aspectes que a nivell personal ens poden dificultar alhora de posar límits als infants.

QUÈ SÓN ELS LÍMITS?

Els límits formen part de la vida, les cèl·lules del nostre cos estan formades per una membrana que és el límit entre el dins i l’afora, la nostra pell és un límit entre el jo i l’entorn, les nostres cases tenen parets que fan de límit entre la nostra llar i la del veí… tot allò que ens envolta té límits.

Els límits cuiden i responen al benestar i a les necessitats dels infants, dels adults i de l’entorn. Donen seguretat i ajuden als nens i nenes a entendre com funciona el seu món i a relacionar-s’hi de manera sana i nutritiva. Quan els posem des de la seguretat, la tranquil·litat i la disponibilitat, són un acte d’amor.

QUINES DIFICULTATS ENS TROBEM ELS ADULTS A L’HORA DE POSAR LÍMITS?

Sovint posar límits ens fa sentir culpables ja que mouen l’emocionalitat dels nostres nens i nenes. Davant d’un límit que els frustra, poden reaccionar  enfadant-se,  posant-se tristos… aquestes emocions, reclamen de la nostra presència, disponibilitat i capacitat d’acollir i acompanyar l’emoció de l’infant. Això, és difícil de fer, quan sovint només veiem els nostres fills i filles una estoneta al vespre després de jornades laborals maratonianes.

D’altra banda, la creença sovint és que els nens i nenes són més feliços quan estan contents, per això quan el veiem plorar o enfadar-se davant un límit creiem que els estem perjudicant. És important trencar amb aquesta creença limitant, ja que la felicitat no està relacionada exclusivament amb l’alegria, un infant serà més saludable i per tant, en conjunt més feliç, quan és capaç de transitar per les diferents emocions (alegria, tristesa, ràbia, por) que apareixen en el transcurs de la vida, sense quedar-se fixa’t en una concreta.

Alhora de posar un límit, hem d’observar més enllà del que està succeint en aquell moment concret. És a dir, a vegades l’emocionalitat (tristesa, ràbia…) que presenten els nens i nenes davant d’un límit pot no estar directament relacionada amb aquella situació concreta que com adults estem limitant, sinó amb un conjunt d’emocions acumulades i no gestionades derivades de necessitats no satisfetes (gelosia per naixement de germans, necessitat de compartir més temps amb els pares…). Poder entendre que el comportament dels infants està relacionat amb la necessitat que tenen de rebre presència, amor i cura per part dels adults, fa que puguem llegir les actuacions dels nostres fills i filles d’una manera més profunda i puguem acollir  i donar resposta a la seva necessitat autèntica.

Una altra de les dificultats que observem a l’hora de posar límits, és que sovint els pares i mares relacioneu els límits amb una educació autoritària similar a la que veu rebre qua éreu petits. En aquest sentit, és bàsic aprendre a diferenciar l’autoritat de l’autoritarisme, així com els límits dels càstigs, un límit respon a la necessitat de cuidar a l’infant i són conseqüència directa d’acte.

Moltes vegades, la dificultat en gestionar els límits amb els infants venen derivats de la dificultat que tenim com a adults en posar límits en els diferents àmbits de la nostra pròpia vida (a la feina, amb la parella, amb els amics…), si com a adults som capaços de validar els nostres propis límits, farem de mirall als nostres fills i filles, ajudant-los a integrar els seus límits sense jutjar-los.

COM POSAR ELS LÍMITS?

Tot i que no hi ha receptes màgiques, ni fórmules magistrals a l’hora de posar límits si que podem dir que hem de tenir en compte els següents aspectes a l’hora de posar-los:

  • Els límits han de respondre a les necessitats i moment evolutiu de l’infant.
  • Són conseqüència directe de l’acció del nen o nena, per tant han de ser proporcionals.
  • De manera clara, concreta i acotada en el temps.
  • Sense justificacions i sense perdre’ns en explicacions racionals que només responen a la necessitat que tenim els adults d’alleugerir el nostre propi malestar.
  • Amb seguretat, tranquil·litat i respecte.
  • Situant-nos en una posició que ens puguem mirar als ulls a la mateixa alçada.
  • Sense jutjar ni desvaloritzar al nen o la nena.
  • Sense tractes, ni entrant en rols igualitaris que generin confusió als infants.

Per acabar, dir que un cop posat el límit, és imprescindible que els adults siguem capaços d’acollir les emocions que emergeixen, acompanyant als nens i nenes a gestionar la tristesa, la ràbia, la frustració, la impotència… que puguin estar sentint.  Sense jutjar-los, simplement estant al seu costat, presents i disponibles, aquesta és una de les claus per transformar la relació amb els nostres fills i poder gestionar els límits des de l’amor, entenent-los com un acte que cuida.

Si desitges rebre articles sobre com acompanyar de manera conscient i respectuosa a la infància i l’adolescència, subscriu-te a la nostra newsletterCLICANT AQUÍ.

Si tens dificultats alhora d’acompanyar els límits amb els teus fills i filles i necessites orientació i assessorament, pots mirar el servei d’acompanyament familiar individual o contacta’ns, CLICANT AQUÍ.

2017-09-15T11:14:07+00:00 14 / 03 / 2017|Articles|