Article: l’acompanyament emocional a la infància

ARTICLE: L’ACOMPANYAMENT EMOCIONAL A LA INFÀNCIA

AUTORES: Núria gros i Laia Piqué

 

En el present article escriurem sobre un dels temes que més us interessa a les famílies i a totes aquells professionals que us relacioneu amb infants: L’ACOMPANYAMENT EMOCIONAL. La dificultat, a vegades recau en entendre que quan parlem d’acompanyament emocional no ens estem referint a un conjunt de tècniques o dinàmiques per aplicar, sinó que ens estem referint a un camp que sobretot té a veure amb nosaltres com a adults: Com gestiono jo les meves pròpies emocions? Quines emocions tenen espai o no en la meva vida? Com visc jo la meva pròpia ràbia, la meva tristesa…? La mirada i l’acompanyament que ens fem a nosaltres mateixos, està directament relacionat amb el nostre estil alhora d’acompanyar als infants. Si els adults no ens respectem emocionalment és difícil poder-ho fer diferent amb ells.

QUÈ SÓN LES EMOCIONS?
Per començar és important fer-nos la següent pregunta: Què és una emoció? Una emoció és informació íntima sobre el que m’està passant en aquest moment, és a dir, en l’aquí i ara. Parlar d’emocions és referir-se a trànsits, no a estats. Ningú pot estar permanent alegre, només hi ha situacions alegres. No obstant això, els adults, moltes vegades tenim la sensació de viure instal·lats o estancats en un estat emocional: tristesa, ràbia, alegria…. (fixació emocional). És molt important tractar de prevenir la fixació emocional en els infants, per això és imprescindible atendre primerament les necessitats bàsiques dels nens i nenes (amor, protecció, cura, alimentació, autonomia …), ja que les nostres emocions ens parlen de necessitats, sovint de necessitats que no tenim cobertes.

Hi ha 4 emocions bàsiques: La por, la ràbia, l’alegria i la tristesa. Són vivències internes que s’ha comprovat compartim totes les persones, tinguem orígens culturals o històrics diferents. Aquestes 4 emocions bàsiques són necessàries per a mantenir-nos en un equilibri emocional, el que vol dir que hem de poder viure-les totes, això ens ajuda a estar saludables.

QUÈ ENTENEM PER ACOMPANYAMENT EMOCIONAL?
Quan parlem d’acompanyament emocional nosaltres l’entenem com la capacitat d’estar presents i disponibles davant del món emocional propi i de l’altre. Tot i ser fàcil de dir aquesta actitud és molt difícil de realitzar perquè el món emocional dels nostres fills i filles no ens deixa indiferents. Per això és important preguntar-nos i ser conscients sobre: Quin judici faig jo com a adult davant les emocions que presenta el meu fill o filla? Hem de ser conscients que les emocions les jutgem segons les pròpies creences familiars i culturals ja que tots hem nascut en un sistema familiar on les emocions, i la manera de gestionar-les, estaven en joc segons unes pautes i unes dinàmiques concretes. Si hi ha emocions bones i emocions dolentes, jo intentaré viure només en les bones i jutjaré i intentaré evitar les dolentes. Però com dèiem abans, aquestes 4 emocions són totes necessàries i han d’estar presents en la nostra vida. Els infants per adaptar-se a la família i ser estimats començaran a viure el seu camp emocional segons les creences familiars i a esbiaixar el seu sentir.

D’igual importància, és posar consciència sobre com gestiono jo les emocions com a adult, només si aprenem a no jutjar i a permetre’ns el nostre propi món emocional, podrem permetre el món emocional de l’altre. “Com dins fora”.

Atendre de manera convenient les quatre emocions bàsiques és sinònim de reconèixer-les, no jutjar-les, i aprendre a acompanyar-les. En el cas dels nens i les nenes, aquests aprendran a gestionar-les en tant s’hagin sentit acompanyats i respectats en el seu trànsit, per això és imprescindible que els adults en acompanyar als infants ens des-identifiquem de les emocions que ens sorgeixen davant de la seva emocionalitat.

COM PODEM ACOMPANYAR EMOCIONALMENT ALS INFANTS?
Tot i que no hi ha receptes màgiques, podem compartir amb vosaltres algunes orientacions que us serviran per acompanyar les emocions dels vostres infants de manera més saludable i respectuosa:

  • El primer pas és acceptar les quatre emocions bàsiques com estats emocionals vàlids, que formen part de la vida. Això passa per reconèixer i acceptar l’alegria, la tristesa, la por i la ràbia en nosaltres. Tot acompanyament comença per nosaltres mateixos.
  • La disponibilitat i la presència és un altre element important, acompanyar als vostres fills i filles de manera incondicional per allò que necessitin expressar: plorar, cridar, enfadar-se… Per a poder estar presents i disponibles primer hem de desidentificar-nos de les emocions que presenta el nostre fill/a. Rebaixar el discurs intern que ens porta a l’exigència i a la culpa, fent-nos pensar que tot el que els passa té a veure amb nosaltres exclusivament.
  • Escoltar amb atenció plena allò que ens expliquen i demanar-los el que necessiten. Moltes vegades estem més pendents de donar una resposta, que d’escoltar el que realment ens estan explicant. Donar espai i reconèixer els seus sentiments, sense negar-los, minimitzar-los ni ignorar-los. És important donar un espai a la individualitat i al propi sentir de l’infant, per no passar-los al davant, moltes vegades actuem sense respondre a la seva necessitat real, la gran majoria de vegades, actuem en funció de la nostra pròpia necessitat, per treure’ns el neguit, rebaixar-nos l’angoixa, la por, la culpa…
  • Saber llegir el camp emocional, moltes vegades els infants i presenten emocions frustració, impotència, tristesa, ràbia…, que no responen al moment actual. Com a adults, hem d’intentar llegir el món emocional de l’infant per saber quina necessitat bàsica no s’està cobrint i està generant un quadre emocional determinat. Per exemple, si un nen passa moltes hores amb els avis i quan arriba la mare a recollir-lo s’enfada constantment amb ella per qualsevol petita cosa, és important que la mare pugui ampliar la mirada i llegir més enllà de la rebequeria, possiblement el seu fill li estigui reclamant més presència i disponibilitat.
  • No jutjar les emocions com a bones o dolentes, això ens ajudarà a desculpabilitzar als infants del seu estat emocional “és que ets …, mira com et poses …” Un infant que té les necessitats afectives i bàsiques cobertes tindrà una emocionalitat saludable. Si comencem a sentir que el nostre fill/a no les viu de manera sana hem de preguntar-nos quines coses han passat o estan passant que el puguin estar afectant.
  • Donant espai i reconeixent els seus sentiments, sense negar-los, minimitzar-los ni ignorar-los.
  • Respectar el ritme de cada infant, cada nen i nena és diferent i és important respectar la seva individualitat i ritme propi sense forçar-lo.
  • Deixar les justificacions, procurar no perdre’ns en explicacions racionals que només responen a la necessitat que tenim els adults d’alleugerir el nostre propi malestar. Si els infants noten que a nosaltres ens incomoda la seva emoció, començaran a sentir-se incòmodes davant del seu camp emocional.

Per últim ens agradaria acabar aquest article dient que acompanyar emocionalment als infants és una gran escola de creixement personal perquè ens dóna la possibilitat d’observar i atendre al nostre propi món emocional. Alhora que ens dóna la possibilitat de veure l’espontaneïtat emocional dels infants i aprendre d’ella.

Si desitges rebre articles sobre com acompanyar de manera conscient i respectuosa a la infància i l’adolescència, subscriu-te a la nostra newsletterCLICANT AQUÍ.

Si tens dificultats alhora d’acompanyar emocionalment als teus fills i filles i necessites orientació i assessorament, pots mirar el servei d’acompanyament familiar individual o contacta’ns, CLICANT AQUÍ.

2017-09-15T10:31:12+00:00 01 / 07 / 2017|Articles|