ARTÍCLE: EL JOC LLIURE, FONT D’EXPRESSIÓ I EQUILIBRI EMOCIONAL

//ARTÍCLE: EL JOC LLIURE, FONT D’EXPRESSIÓ I EQUILIBRI EMOCIONAL

ARTÍCLE: EL JOC LLIURE, FONT D’EXPRESSIÓ I EQUILIBRI EMOCIONAL

ARTÍCLE: EL JOC LLIURE, FONT D’EXPRESSIÓ I EQUILIBRI EMOCIONAL

AUTORA: Núria gros

Recordes a què jugaves quan eres petitx? Recordes la sensació de perdre el món de vista? Com el joc prenia forma i es convertia en un món real, on podies ser qualsevol personatge, tenir poders màgics…? Els adults i adultes que hem passat una infància plena de joc sabem les sensacions que el joc lliure genera, del que sovint no som conscients és dels beneficis reals que té el joc lliure en els infants.

Sovint els adults no donem valor al joc, creiem que quan juguen no estan fent res important i pensem, fins i tot, que estan perdent el temps. Si coneixem en profunditat la naturalesa de l’infant, descobrim que a través del joc crea connexions neuronals, desenvolupa la creativitat, adquireix la capacitat d’abstracció (serà la base per entendre les matemàtiques), desenvolupa la motricitat fina i la gruixuda… Emocionalment es converteix en un espai on l’infant aboca fets conscients e inconscients. Quan l’infant juga pot elaborar fets que han tingut un impacte emocional, el joc es converteix en un espai que té efectes terapèutics. És a dir, el joc aporta moltíssimes capacitats als infants i és important preservar les estones de joc en un moment on els omplim d’activitats extraescolars i de pocs moments de lleure.

És important dir, que quan parlem de joc no estem parlant de jocs estructurats o que tenen com a finalitat un aprenentatge sinó el joc lliure, el joc que neix de la llibertat i l’espontaneïtat de l’infant i el fa connectar amb les possibilitats de si mateix i del seu entorn.

Depenent de l’etapa que estigui un infant tindrà un joc diferent característic del moment evolutiu que es troba. Poder observar el joc de l’infant ens dóna la informació per saber com es troba aquest infant. Si l’infant no sap jugar sol o si el joc que té no és el corresponent a l’etapa, ens pot donar la informació que li falten integrar aspectes d’etapes anteriors o que en aquella etapa algunes necessitats bàsiques no es van cobrir i per això l’infant en alguns aspectes es troba en etapes prèvies. Observar el joc dels infants ens dóna molta informació per saber com es troben a nivell emocional.

Les etapes de joc són bàsicament dues: El joc presimbòlic que es caracteritza per ser una etapa més exploratòria i d’experimentació on els objectes encara no representen coses. En aquesta etapa es juga més amb el cos o amb materials com pedres, pals, sorra… la base de l’experiència és provar, integrar noves sensacions, refinar els sentits… es tracta d’un joc més exploratori.

En el joc simbòlic l’infant és capaç de representar, imaginar, recordar… situacions, objectes… que no es troben en el moment present. A través del joc simbòlic l’infant podrà ser diferents personatges (provant diferents formes d’actuar davant la vida i provant aquelles qualitats que els permetran anar construint la seva personalitat amb el màxim de matisos), podrà extreure aquelles situacions que li han generat dolor per a poder representar-les i així transformar-les, aprendre a gestionar conflictes, extreure i gestionar l’agressivitat pròpia per aprendre a canalitzar-la de manera saludable… És a dir, el joc lliure no només potencia la creativitat dels infants (una de les qualitats bàsiques per a l’era que ens trobem), sinó que ajuda a l’equilibri i estabilitat emocional, permetent alhora l’adquisició d’habilitats socials.

El joc saludable és aquell que permet al nen/a descobrir i interactuar amb el seu entorn: tocar, saltar, pujar, baixar, olorar, escoltar, modificar, experimentar… i totes aquelles activitats que posen en joc tots els sentits de l’infant. Hem de permetre als infants que toquin, s’embrutin, pintin amb les mans, peus, corrin, pugin als arbres… perquè aquestes activitats amplien la seva experiència i donen molta riquesa sensorial als infants. Com més coses facin amb les mans més es desenvolupa el seu cervell i hi ha més connexions neuronals. A vegades som els mateixos adults qui impossibilitem aquest tipus de jocs perquè ens fa por o perquè no volem tenir feina extra netejant…. Però amb aquesta actitud estem impossibilitant el desenvolupament saludable dels infants. Si ens fixem a tot arreu (sigui la cultura que sigui, continent… tots els infants neixen amb la capacitat de jugar).

Alguns infants han perdut la capacitat de jugar. Com més aviat passa això, més alarmant és. Sovint l’únic interès que demostren és pels videojocs, o l’ús de la televisió i de les noves tecnologies. Quan això passa ens hem de preguntar com hem acompanyat a aquest infant en les seves primeres etapes: l’hem deixat jugar lliurement? L’hem obligat a fer moltes activitats extraescolars? Hem utilitzat la televisió, el telèfon… com un mitjà de distracció i així poder tenir un espai per a nosaltres? Un infant que ha perdut la capacitat de jugar té a veure amb com hem acompanyat el joc en les seves primeres etapes i sobretot com està emocionalment.

Quins beneficis té el joc lliure en l’emocionalitat dels infants:

  • Expressar el seu camp emocional d’una manera “adequada”, ja que ho actua a través del joc. Ex: Un infant està enfadat perquè ha nascut el seu germà i jugant pot extreure tota la ràbia “atacant, destruint…” una figura que representa inconscientment al seu germà.
  • Pot assumir el rol de diferents personatges que representa, actuant i practicant les característiques que representa el personatge. Ex: Hi ha un infant que se sent fràgil i juga tota l’estona a superherois, inconscientment pot estar practicant i sentint característiques que potser inconscientment sent que li falten (fortalesa, valentia….).
  • Pot actuar situacions idíl·liques i sentir el benestar que això li genera. Ex: si un infant està passant per una separació dels pares, pot jugar a tenir el pare i la mare junts, projectant en el joc el seu anhel. Els infants en el joc sovint projecten el que hi ha en el seu entorn o el que els hi agradaria que hi hagués.
  • Representant i reproduint situacions que li han generat malestar i conflicte. Ex: un infant ha passat por al metge perquè li havien de posar una vacuna, en tornar a casa juga que ell és el metge i posa una vacuna als ninos, així assumeix el rol de poder que té el metge i pot integrar la situació.

Com podem veure, el joc lliure té efectes terapèutics en l’infant. Tot i això, en determinades situacions no serà suficient que l’infant pugui jugar lliurement sinó que serà necessari que unx adultx que tingui formació terapèutica l’ajudi a poder expressar, representar… aquelles situacions que són font de conflicte intern. Així, d’una manera no directiva i a través del llenguatge de l’infant (no el verbal), podrà acompanyar a què l’infant extregui tots aquells assumptes que li generen malestar en un entorn protegit i contingut. Així i tot, el joc lliure sense acompanyament sempre és font de benestar i equilibri emocional per un infant.

Si desitges rebre articles sobre com acompanyar de manera conscient i respectuosa a la infància i l’adolescència, subscriu-te a la nostra newsletter, CLICANT AQUÍ.

Si sents que el teu fillx està passant per una situació complicada i necessita acompanyament, pots mirar el servei de teràpia del joc o contacta’ns, CLICANT AQUÍ.

2018-11-20T11:09:31+00:00 19 / 11 / 2018|Teràpia del joc|