ARTICLE: “La gelosia entre germans: què puc fer?”

Sovint a consulta surten molts dubtes de com acompanyar la gelosia entre germans, com a adults acostumem a apel·lar a la raó per tal de disminuir o intentar acabar amb aquest sentiment desagradable. A la pràctica, ràpidament entenem que aquesta fórmula no tant sols no funciona sinó que pot arribar a generar l’efecte contrari.

Quan apareix la gelosia entre germans

Primer de tot, és important entendre que la gelosia és un sentiment natural i que forma part de la vida, totxs en algun moment o altre l’hem experimentat amb menor o major intensitat.

gelosia germansLa gelosia apareix quan ens sentim en desavantatge, es dona quan tenim por a perdre i ens sentim amenaçats, insegurs, enganyats, exclosos, comparats, … Apareix quan sentim que la nostra figura de referència, la que ens dona seguretat, dedica més atenció i temps a unx tercer. Aquest seguit de sentiments poden basar-se en situacions reals que els poden estar generant, (naixement de germans/es, separacions, famílies reconstituïdes on el pare o la mare passa a conviure amb els fillxs de la nova parella,…), els canvis sempre ens contacten amb la inseguretat. També es pot disparar en situacions que ens estem imaginant (que es cuina de manera més habitual el plat preferit d’un germà enlloc del propi, que rep més llaminadures, que se l’anima més en un esport…), tot i així més enllà d’això, el que si és segur és que la gelosia s’està sentint i experimentant i que no resulta un sentiment gens agradable. A ningú li agrada sentir-la.

Un altre aspecte a tenir en compte és que la gelosia entre germanxs d’edats similars són més intensos perquè necessiten el mateix contacte i disponibilitat dels seus adults de referència.

La gelosia deriva en sentiments i conductes que generen dolor i angoixa a qui els pateix. La intensitat oscil·la entre un lleu malestar, fins a una intensitat que pot arribar a desbordar, això en bona mesura dependrà de l’edat, la maduresa emocional, les característiques personals de cada infant i de l’acompanyament que siguem capaços de donar a aquesta situació. Com a adults la majoria de vegades, ens costa acceptar la gelosia perquè l’etiquetem com a un sentiment negatiu, la rebutgem i ensenyem als infants que és un sentiment inadequat.

Els sentiments que ens semblen il·lògics ens costen més d’acompanyar, davant d’això, el que fem normalment és bombardejar als infants donant explicacions lògiques i que com a adults trobem raonables per a argumentar i justificar que no tenen motius reals per a sentir el que senten, com si estimar a unx germx i sentir-ne gelosia alhora, fos incompatible.

Grup de supervisió i cura mestres i professor@s

Com puc acompanyar aquest sentiment?

  • No emetre judicis de valor, ja que d’aquesta manera, l’únic que aconseguim és fomentar sentiments d’incomprensió, ràbia, culpa, tristesa, frustració…, i augmentar la distància emocional.Recordeu que quan jutgem el seus sentiments, estem minimitzant el que per ells i elles és important i això no ajudarà gens a resoldre la situació, sinó que provocarà que persisteixi amb més intensitat. Reconèixer el sentiment, és el primer pas per a poder donar-li espai i posar-hi paraula.
  • Connectar amb la pròpia infància, recordar moments en els que vau sentir gelosia, Com us sentíeu? Què us deien els vostres pares? I el més important, què haguéssiu necessitat en aquell moment per part dels vostres adults de referència? D’aquesta manera, us serà molt més accessible en l’actualitat poder sintonitzar amb els sentiments que pot estar experimentant el vostrx fillx. Des d’aquí, podreu donar una resposta més empàtica i adequada a la seva necessitat autèntica (presència i disponibilitat de l’adult/s de referència i ser reconegut/da en la seva emoció). Es tracta d’entendre que puc experimentar sentiments contradictoris per una mateixa persona i que tots són vàlids, no es tracta de si està bé o malament, es tracta d’acceptar que pel  moment, això és així.
  • Les emocions i els sentiments ens donen informació sobre les pròpies necessitats, i sovint quan són desagradables, com ho és la gelosia, ens parlen de necessitats que no tenim cobertes. Per tant, és important tenir clar que l’objectiu principal, no és fer-la desaparèixer, sinó que es tracta de posar atenció a quines situacions la poden estar provocant i intentar reduir-les, malgrat a nosaltres ens puguin semblar una tonteria o insignificants. El camí sempre és la paciència, la presència i escoltar amb atenció el que infants i adolescents tenen a dir-nos, ja que és aquí on hi trobarem les respostes.
  • Quan s’experimenta la gelosia estan en joc: el valor personal i l’autoestima. Per tant és bàsic tractar a cada infant com un individuo exclusiu, com a persones diferents amb les seves pròpies particularitats.Sovint els adults ens expliquem que donar espai a les emocions d’infants i adolescents, pot fomentar-les encara més, aquesta és una creença que limita l’expressió lliure de la seva emocionalitat i que a la llarga provoca repressió i fixacions emocionals.
  • Generar espais que donin seguretat als infants. Observar si hi ha favoritisme cap a algun dels fills i quines conductes conscients o inconscients el generen. Les comparacions també la disparen, observar doncs com es dona la competència, la comparació, la tendència al perfeccionisme, l’exigència… seran factors claus per identificar que pot estar disparant la gelosia. Crear espais tranquils en un context d’incondicionalitat per a que la comunicació pugui sorgir amb fluïdesa i us puguin expressar que hi darrera la seva gelosia: “tinc por que t’estimis més al meu germà que a mi”, “a mi ja no em vens a buscar mai a l’escola”, “A mi només em renyes”…

Tenir confiança en que és un sentiment transitori i que acabarà passant, hem de poder respectar el ritme de cada infant, no perquè vulguem que acabi aviat, així serà. Funciona ajudar a l’infant a que es pugui expressar a través de la paraula, els contes, el joc, els dibuixos, el teatre… Per nosaltres com a adults, serà important també acompanyar-nos en els sentiments que se’ns desperten frustració, tristesa, impotència, por… que no són tant diferents dels que poden estar experimentant els nostres fills/es, desculpabilitzar-nos per no poder arribar a tot i entendre que l’amor compartit no té perquè significar menys amor.

Autora: Laia Piqué Liquete (Terapeuta familiar, Gestalt i Sistèmica. Directora de CreaEspai)