Com a mares, pares i/o professionals de la relació amb adolescents, és de vital importància conèixer les característiques principals d’aquesta etapa per a poder entendre i sobretot comprendre que implica.  Conèixer les seves característiques ens ajudarà a situar-nos i a tranquil·litzar-nos. També ens ajudarà a poder acompanyar-los d’una manera més curosa i que respecti  el seu procés psicoafectiu i els nostres vincles afectius.

La preadolescència es dona entre els 10 i 12 anys, a partir d’aquí s’inicia l’adolescència, com a etapa compresa entre els 12 i els 18 anys. És  una etapa de creixement, on l’adolescent es troba davant del repte de trobar-se a sí mateix, casi res!! D’altra banda, comporta molts canvis (psicològics, emocionals, relacionals, fisiològics, corporals…) que sovint els poden arribar a desbordar.

Principals canvis durant l’adolescència:

  • Crisis d’oposició: necessitat d’autoafirmació, de formar un jo diferent al dels pares i mares. Necessitat d’autonomia, independència intel·lectual i emocional. Aquest fet sovint provoca conflictes i dificultats d’acceptació de límits.
  • Desenvolupament hormonal: hi ha una forta fluctuació a nivell hormonal que els porta a mostrar-se a vegades tendres i propers i d’altres, freds i distants. Estats d’apatia, a moments pot semblar que no els hi importi res… És important, intentar no recriminar aquestes fluctuacions, ja que s’escapen del seu control.
  • Imaginació desbordada: poden transformar la realitat al seu gust, davant un món (l’adult) pel qual encara no estan preparats.
  • Importància de l’aspecte físic: poden passar hores davant del mirall. Li donen molta importància al físic i al vestuari.
  • Sentiments d’inseguretat: venen derivats dels canvis que pateix el seu propi cos i del dol que els hi suposa deixar enrere el rol d’infant.
  • Sentiments d’angoixa: els canvis que van experimentant al llarg d’aquesta etapa, els hi poden produir certa angoixa i ansietat, també és una etapa on es poden donar sentiments de frustració. Aquesta, es pot manifestar com a:
    • Agressivitat i descontenció emocional.
    • Por al ridícul a no agradar, a ser rebutjatx.
    • Forta timidesa.
    • Sentiments de depressió.
    • Aïllament.
  • Període de confusió interna: és una etapa de molta confusió interna, dispersió, dubtes i alhora molta pressió externa. Si en les etapes anteriors no han desenvolupat una base emocional el suficientment segura, l’excessiva demanda i exigència els pot arribar a bloquejar.
  • Crisis d’identitat: sense crisi no hi ha creixement.
  • Dualitat entre la dependència i la independència: coexisteix la infància i la adultesa. Com a adults, hem de tenir en compte i ser conscients, que molt sovint demanem que es comportin com a adults però per altre banda, els seguim tractant com a infants que depenen de nosaltres.
  • Forta pulsió sexual: inici de l’atracció vers a d’altres persones.
  • Tendència grupal: partir dels 12 anys els grups passen a tenir major estabilitat i consistència. Aquests grups en la preadolescència acostumen a presentar certa homogeneïtat (trets de comportament similars, en el vestir, els valors, la música…) i aquells que es mostren diferents, en poden ser exclosos ràpidament. És el moment on apareixen les etiquetes socials (els “empollons”, els artistes, els skaters,…), el grup d’iguals, la “colla”, pren molta transcendència. En aquest sentit, actualment, les xarxes socials són  canals per excel·lència de projecció de modes i creació d’ídols.
  • És una etapa d’assaig i error, de negociació, experimentació, exploració de possibilitats: és vital donar l’espai i l’acompanyament necessari perquè això sigui possible. És bàsic que els adults ens mostrem disponibles i comprensius.
  • És una etapa de dol. En aquest període hi ha 3 dols importants:
  • El dol por la pèrdua del cos d’infant.
  • El dol por la pèrdua de la condició de ser nen/a.
  • El dol dels pares, que perden als infants.

 

 

El rol adult en l’acompanyament d’adolescents:

L’acompanyament emocional que hagin rebut o no els i les adolescents durant la seva infància, marcarà la seva maduresa emocional, quan aquesta no s’ha assolit  en funció de cada etapa evolutiva, apareixen a l’adolescència els símptomes d’immaduresa emocional arrossegada de les etapes anteriors. En el present aquesta immaduresa, es pot manifestar per exemple en dificultats de relació amb els iguals, dificultats d’aprenentatge (concentració, organització, priorització, ordre…), dificultats en l’acceptació de límits, baixa tolerància a la frustració… La dimensió dels problemes que pugui presentar l’adolescent, a banda de les seves pròpies característiques personals, correlaciona amb la falta de contacte afectiu en la infància i la repressió excessiva de les necessitats bàsiques infantils (abandonament emocional, separacions mal gestionades, falta de límits, sobreprotecció…).

En l’adolescència, l’estructura de caràcter comença a funcionar com un tot, definint la personalitat. En aquest procés la cuirassa caracterial es permeabilitza, donant espai a l’adolescent per reviure i gestionar aspectes que van quedar latents en la seva infància, es tracta d’una oportunitat per a  curar ferides infantils, sempre que els adults estiguin disposats a escoltar-les i acompanyar-les.

És comú observar judicis diversos dels adults cap a la crisi d’identitat dels adolescents. És comú en aquesta etapa observar un intens control dels pares i professors vers els adolescents, també és freqüent l’ús de la ironia i certes desqualificacions davant els seus sentiments dramatitzats. Emetem molts judicis al llarg del dia, per això és bàsic que els adults estiguem atents a les nostres manifestacions, ja que és un moment molt sensible, on la seva autoestima pot patir importants oscil·lacions.

És una etapa en la qual és molt important trobar un equilibri adequat entre fermesa, afecte, límit, permís i respecte. Com a adults hem d’estar oberts a la revisió dels conflictes familiars pendents ja que és una oportunitat de creixement també per nosaltres. Si pel contrari, ens radicalitzem en el nostre posicionament, molt probablement provocarem un distanciament excessiu i precoç de l’adolescent.

Quan els adults ens mostrem amb una actitud d’obertura i disponibilitat la tendència és que prevalguin les nostres orientacions, perquè malgrat a moments no ens ho sembli continuem sent els seus referents adults. Durant aquesta període, l’adolescent acostuma a aguditzar la seva visió crítica sobre la família i la societat en general, per això és tant important la nostra presència, mostrant-nos afectius, ferms i respectuosos, preservant una vinculació segura entre nosaltres.

CreaEspai, Acompanyament familiar, teràpia gestalt i sistèmica.

C/Bruc 88, Barcelona.

+34 620 085 533

|info@creaespai.org